El cinturó urbà-industrial centreeuropeu perjudica la migració de les guatlles comunes (Coturnix coturnix), repercutint negativament en la biodiversitat del continent i  ocasionant un augment dels riscos sanitaris per a les persones. Així ho assenyala una recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) publicada a la revista Science of the Total Environment. L'estudi, en què han participat investigadors de l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC – CSIC, UCLM, JCCM) i de l'Institut superior per a la protecció i la recerca ambiental d'Itàlia (ISPRA), confirma que poques guatlles poden travessar aquesta zona per la pèrdua de nodes (punts de connexió) en la xarxa de migracions.

 

Després de cartografiar les rutes migratòries de primavera i tardor a la península ibèrica, l'equip ha reconstruït la xarxa de vols d'aquestes aus entre Europa i el Magrib utilitzant les recuperacions de guatlles del programa d'anellament d'ocells italià; considerant l'edificació a les costes d'aquest país, de la vall del Po i del cinturó urbà-industrial des dels Alps fins a la desembocadura dels rius Rin-Mosa-Escalda als Països Baixos. Els resultats dibuixen les rutes seqüencials des d'Àfrica travessant la península Itàlica fins a l'est i l'oest de l'Europa mediterrània, així com a l'est i el centre del continent; i mostren com la urbanització i la reforestació dels sòls han degradat el node migratori centreeuropeu, disminuint el nombre de migracions sobre aquesta zona.

"La baixa permeabilitat a la migració del cinturó urbà-industrial centre europeu té repercussions importants en la qualitat dels ecosistemes i en la salut de les persones", explica el catedràtic de Producció Animal de la UdL Jesús Nadal. "Les àrees urbanitzades són un hàbitat favorable per a la proliferació dels mosquits que actuen com a vectors de malalties entre els ocells i els humans. Si, durant la migració, les guatlles col·lideixen amb edificis, cables, grues, tanques… la probabilitat de ser picat per un mosquit i que aquest transmeti una malaltia a un humà augmenta considerablement", afegeix.

 

"Les nostres dades suggereixen que la migració de guatlles a Europa central podria augmentar la probabilitat de contacte amb humans i d'introduir, en forma de zoonosi, malalties humanes conegudes actualment pel continent africà a Europa, i viceversa.  Per exemple, la propagació intercontinental de la grip aviària", recullen a l'article.

 

Els investigadors reivindiquen el desenvolupament urgent un programa de seguiment i un pla de gestió transfronterera per garantir la conservació de l'espècie. Entre les mesures que plantegen, el primer pas seria identificar la xarxa migratòria total i obtenir més informació de la regió africana per completar el panorama actual. També proposen crear una taxonomia (descripció i classificació) per a la gestió sostenible de guatlla a Àfrica i Europa; enfortir l'ordenament jurídic dels Plans Tècnics Cinegètics; i coordinar el seguiment de les poblacions considerant la xarxa migratòria.