En els voltants dels aeroports espanyols es registren cada any uns 2.200 impactes d'aus amb aeronaus, birdstrike com es coneix en l'argot del sector. En descendir dels 2.500 peus les probabilitats de col·lisió s'incrementen notablement. Aquests xocs són fatals per a les aus. Per a les companyies aèries suposen pèrdues milionàries en forma de desperfectes i retards. Moltes vegades els animals són engolits pels motors. En aquests casos, els avions es veuen forçats a aterrar en l'aeroport més proper per motius de seguretat. El més freqüent, no obstant això, són abolladuras en el xassís. Són rares les ocasions en què es produeixen víctimes humanes mortals, que es donen bàsicament en petites aeronaus.

“El col·lectiu d'aus més perjudicat és el dels grans planadors, especialment el voltor comú”, explica Antoni Margalida, Científic Titular del CSIC en l'Institut de Recerca en Recursos Cinegéticos(IREC). Però també es donen accidents amb voltors negres o cigonyes. Per evitar la presència d'aus més petites, alguns aeroports compten amb falcons perquè les espantin. Però aquesta mesura dissuasòria no funciona amb els grans planadors i el nombre d'accidents no para d'augmentar. L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA)atribueix l'increment de successos relacionats amb cops d'aus a el “creixent tràfic aeri, així com la major presència d'aus associades a les activitats humanes”.

Amb l'objectiu de reduir el nombre d'impactes, AESA ha creat un Grup de Treball per a Aus Grans Planeadoras, en el qual participa el conjunt del sector, des de gestors aeroportuaris, proveïdors de serveis de navegació aèria, el Ministeri de Medi ambient i els Ajuntaments i comunitats autònomes afectades. La primera reunió del grup tindrà lloc el proper 18 d'octubre. Paral·lelament, AESA està elaborant un mapa de fauna que ofereixi informació sobre les aus i els seus moviments.

Fa uns mesos, Margalida va publicar en la revista científica Human-*Wildlife Interactions un estudi en el qual proposava instal·lar mesures dissuasòries prop de les pistes d'aviació per evitar la col·lisió entre avions i grans aus rapaces. “La primera solució i la més senzilla és controlar que no hi hagi menjar prop dels aeroports”, explica el Doctor en Ciències (Ecologia i Evolució), qui al moment de la publicació de l'estudi era investigador Ramón y Cajal en la Universitat de Lleida (UdL). Però no és suficient. L'expert adverteix de la necessitat d'investigar “el comportament de les aus i els corrents d'aire”, entre altres factors. En la recerca, també contemplava la possibilitat d'utilitzar drones per espantar a les aus de les zones prioritàries d'aviació. “És una problemàtica que just s'ha començat a abordar”, conclou.

La recerca de Margalida va analitzar durant dos anys l'àrea d'alta prioritat de l'aeroport Adolfo Suárez de Madrid-Barajas, on es van documentar almenys 26 col·lisions amb aus entre el 2006 i el 2015.

Text: La Vanguardia